Sinposis

«L'Spill del metge valencià Jaume Roig no és, ni pel seu contingut ni per la monotonia del seu estil, la narrativa oberta i fluida que, a les portes del Renaixement, podríem esperar d'un contemporani de Martorell o de Joan Roís de Corella. I, tanmateix, no per això deixa de ser una obra extraordinària, tant per la riquesa de la llengua, volgudament acostada a les deus sempre vives de la tradició popular, com per l'exuberància del missatge, ple d'ambigüitats, o la peculiaritat d'una dicció esculpida, vers a vers, a colps de rima cantelluda propiciadora d'una espècie de salmòdia farcida d'encavalcaments i de formulacions inoblidables».